El passat mes d’abril, apareixia publicat a El País Semanal l’article Turismo. La Industria que mueve el mundo” un molt bon reportatge que posa en relleu la importància d’aquest sector  arreu del món i en discuteix aspectes positius i negatius. En destaquem algunes qüestions.turisme mueve mundo

Tradicionalment els governs han considerat l’energia, el petroli, les finances, la ciència i l’agricultura sectors vitals pel desenvolupament global; en canvi el turisme no ha entrat a les agendes polítiques, s’ha oblidat. En l’actualitat, el creixement del sector és exponencial. Es calcula que mentre que l’any 1950, 22 milions de persones van creuar alguna frontera en els seus viatges de plaer; l’any 2014, van ser 1.138 milions, un 16% de la població mundial. Aquestes xifres evidencien la creixent rellevància d’aquest fenomen. El turisme s’ha convertit en la indústria que mou el món i comporta canvis econòmics i socials destacats.

En l’àmbit econòmic, el sector representa un 9% del PIB (Producte Interior Brut) mundial i genera ocupació directa i indirecta. Es calcula que 1 de cada 11 llocs de treball ha estat creat gràcies al turisme i cada lloc al sector genera 1,4 llocs addicionals. Així mateix, l’impacte econòmic del turisme ha estat clau en països subdesenvolupats. Les illes Maldives o Cabo Verde han abandonat la pobresa i han sortit de l’índex de països menys desenvolupats gràcies a l’impacte d’aquesta activitat. A Espanya, l’any 2013, el turisme va representar un 15,7% dels PIB i concentrà un 15,8% de la força laboral. Per tant, cal dedicar-hi els esforços que es mereix, però també vetllar per reduir els efectes perjudicials que pot tenir aquesta activitat.

En l’àmbit social, el sector permet connectar persones i punts de vista. No obstant, és clau que estigui ben regulat i hi hagi equilibri entre negoci i ètica i entre turistes i població local. El turisme desregulat comporta pol·lució, males condicions laborals, la concentració dels beneficis només en les grans companyies, per no parlar del turisme sexual. Així mateix, s’ha d’apostar per conservar la identitat cultural i la qualitat de vida de la població local, per evitar homogeneïtzar i sobreexplotar les ciutats, quelcom contraproduent a llarg termini. El cas paradigmàtic de sobreexplotació és Venècia. La ciutat va rebre 9.3 milions de turistes l’any 2013 que interfereixen molt en la vida quotidiana de la població resident. Sembla clar que en un futur pròxim les administracions es veuran obligades a limitar el nombre d’arribades per conserva la ciutat i la seva vida. Aquesta cas tant extrem és extrapolable a altres destins més propers.

venencia 2

El turisme implica oportunitats però també responsabilitats. Per establir aquest equilibri és indispensable la planificació, exercida des dels governs i els ajuntaments, els principals responsables d’atorgar permisos i llicencies i de controlar-ne el funcionament. El cas francès il·lustra que aquest equilibri és possible. França va ser el primer país que va comprendre la importància del turisme, utilitza elements de planificació a tots els àmbits i una estratègia que valora la seva cultura, els monuments històrics i els espais naturals. És el país més visitant del món, l’any 2013 va rebre 83 milions de turistes. A la vegada és dels més protegits, té 44.236 monuments catalogats així com nombrosos espais naturals. L’aposta col·lectiva per defensar la vida autòctona i els espais naturals és clara. Quan l’any 2009 Ridley Soctt, director de Blade Runner, denunciava una granja orgànica d’aus pel soroll i l’olor, el jutge es va pronunciar a favor de la granja, declarant que “el soroll de les aus està en harmonia amb el medi ambient”.

La industria del turisme evoluciona i canvia, és un sector clau i en creixement. Per tant, s’ha d’incloure en les agendes polítiques per fer possible una bona planificació i assegurar el desenvolupament econòmic i responsable d’aquest fenomen d’una importància cabdal a casa nostre, i d’aquesta manera “crear els millors llocs per viure perquè seran els millors llocs per ser visitats” tal com marquen els principis del turisme responsable.

Article: DCB Turisme i Desenvolupament Local @DCBTurisme

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top