La importància que té el litoral mediterrani com a factor d’atracció turística és visible en les dades que publica la Organització Mundial del Turisme (UNWTO). La regió que agrupa els països del sud d’Europa i Mediterrani europeu va concentrar l’any 2014, el 19% del total d’arribades a nivell mundial (214,9 milions de visitants), augmentant en els últims 4 anys una mitjana del 3,6%. Així, 3 dels 5 primers països receptors de turisme a nivell mundial són mediterranis: França (1r lloc), Espanya (3r) i Itàlia (5è).
A l’estat espanyol, 6 comunitats autònomes (Catalunya, Balears, Canàries, Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid), de les quals 5 litorals, concentren el 90% de les arribades de turistes internacionals. A Catalunya més del 85% dels allotjaments turístics es concentren al litoral.
Com a conseqüència d’aquest intens desenvolupament, una part dels destins litorals més emblemàtics es troben en una etapa de “maduresa” (és a dir, han perdut l’atractiu, el caràcter innovador i necessiten reposicionar-se), malgrat que l’interès de la demanda turística per aquests destins no s’ha aturat.
En paral·lel, el litoral experimenta un fort creixement demogràfic a causa de la seva atractivitat natural (paisatge, hores de sol, beneficis per la salut, etc.) The changing faces of Europe’s coastal areas, 2006. A Catalunya, per exemple, més del 70% de la població resident es concentra en una franja de 20 km d’amplada al llarg del litoral.
Davant l’estandardització evident de molts dels destins turístics més tradicionals, hi ha una exigència cada vegada més clara per part dels consumidors cap a productes més singulars, representatius del territori i de la seva estructura socioeconòmica, que generin noves experiències als visitants.
A Catalunya, el potencial d’atractivitat continua existint si tenim present que a nivell de patrimoni natural, vora el 43% de la costa està protegida segons Greenpeace. S’hi suma el ric patrimoni cultural material i immaterial que es conserva i que dóna identitat a aquestes poblacions, així com la diversitat d’esdeveniments i manifestacions artístiques de tota mena que hi tenen lloc.
Però la regeneració de les destinacions litorals és un plantejament global amb una visió a llarg termini i amb uns plans d’acció programats que apostin per un model de desenvolupament sostenible, a través de la gestió del sòl i la planificació urbanística.
Aquests recursos tenen un paper determinant en les estratègies turístiques ja que la seva valorització permet crear productes i experiències singulars, que donen identitat als territoris, ajuden a captar nous segments de visitants i a distribuir-los tant a nivell geogràfic, com temporal. És a dir, al llarg de més mesos de l’any.
Tant a l’estat espanyol com a Catalunya hi ha hagut en els últims 20 anys diferents experiències de regeneració que van des de programes específics que han comptat amb el suport de les administracions autonòmiques i central (Plans de Excel·lència i Competitivitat), com programes de requalificació de la Costa del Sol, de Platja de Palma o de Gran Canària.
També és interessant el projecte que està desenvolupant el municipi de Lloret de Mar que a partir d’un Pla Estratègic de Turisme 2010-2014, està desplegant un Pla Operatiu de Renovació de la Destinació Turística que compta amb una implicació molt directa del sector empresarial i s’obre a la societat local a través de jornades de participació.
No podem oblidar que arreu d’Europa hi ha hagut projectes ambiciosos de regeneració , tant en les destinacions vacacionals situades al nord d’Europa que van perdre competitivitat els anys 60 (Regne Unit, Holanda, Alemanya) com en el Mediterrani.
Un altre cas és Torroella de Montgrí-L’Estartit a la Costa Brava, que malgrat no tenir un suport extern tan evident, ha mantingut al llarg dels anys una línia de treball continuada avalada pels diferents consistoris que ha tingut com a premisses importants:
- la requalificació de sòl urbà per la protecció dels valors naturals, paisatgístics i culturals,
- la valorització dels recursos per a la creació de noves activitats turístiques (senderisme, activitats nàutiques, etc.),
- la millora del paisatge urbà,
- la creació d’equipaments culturals i esportius,
- l’organització d’esdeveniments culturals i festius de relleu i
- la recerca de finançament complementari que donés viabilitat a aquestes actuacions.
Per tant, es compta ja amb una certa experiència en la regeneració de destins litorals “madurs” que pot ser molt útil per endegar nous processos. No obstant i això, no es disposa d’una metodologia que reculli totes aquestes experiències i que ofereixi dades contrastades que ajudin a veure quin impacte han tingut aquestes polítiques en la millora de la qualitat de vida dels habitants, en la creació de noves oportunitats econòmiques i laborals, en la millora mediambiental i paisatgística dels territoris i sobretot, en l’evolució de la tipologia de visitants, la seva satisfacció amb els serveis que s’ofereixen, la desestacionalització i la competitivitat de les empreses turístiques, entre d’altres. És a dir, tots aquells indicadors que ajuden a avaluar polítiques de desenvolupament local.
Al llarg dels anys 2014 i 2015, la Direcció General de Indústria i Empresa de la Comunitat Europea (DG GROW), ha elaborat una metodologia ETIS (European Tourism Indicator System) del qual hem fet menció en anteriors apartats del bloc (ETIS i presentació d’indicadors ETIS) per avaluar la sostenibilitat de les destinacions turístiques a fi que esdevingui un instrument clau de gestió.
Aquestes iniciatives són molt importants per als gestors de destins turístics, ja que permeten homogeneïtzar una sèrie de indicadors bàsics per radiografiar la situació de cada destinació i veure com va evolucionant. També perquè, en utilitzar la mateixa metodologia, destins de característiques similars situats arreu d’Europa podran comparar els seus resultats i establir mecanismes de cooperació i benchmarking per ser més eficients en el futur.
ETIS (The European Tourism Indicator System)
Article: DCB Turisme i Desenvolupament Local @DCBTurisme