El 2 d’octubre es va celebrar, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit, la Conference Field Trip en el marc de la 7a Conferència de Turisme Responsable en Destinacions amb una ponència al matí de Josep Capellà explicant l’experiència d’aquest municipi, seguida de la visita a la Pletera (zona litoral que està en procés de re-naturalització) i un passeig en el vaixell Nautilus a la Reserva Marina de les Illes Medes. A la tarda es va celebrar una taula rodona molt animada en la qual van participar:
- Martin Brackenbury, ex-president de IFTO – International Federation of Tour Operators, que va estar involucrat en el procés de regeneració turística de Calvià, Mallorca
- Josep Capellà, consultor i involucrat amb Torroella de Montgrí – L’Estartit des de fa molts anys
- Luís Falcón, de Intelligent Coast
- Maurici Carbó, Director de Lloret Turisme
- Purificacion Diaz membre de l’equip redactor del POUM de Torroella de Mongrí – L’Estartit del 2003
- Peter Lane, consultor especialitzat en gestió de destins, sostenibilitat i planificació
La seu de les conferències va ser el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Tot seguit presentem alguns dels temes que es van debatre a la taula rodona:
– El litoral continua sent un dels espais de referència des d’un punt de vista de consum vacacional, tant per les vacances convencionals com per noves activitats basades en el turisme actiu i de descobriment dels territoris.
Si fem una anàlisi dels productes que ofereixen molts operadors (anglesos, francesos, alemanys, …) de turisme actiu: senderisme, cicloturisme, etc. en els països mediterranis una bona part d’aquests productes es fan zones litorals o que en moments determinats hi ha vistes al mar.
– No hi ha un model turístic de destí litoral. En funció de la seva planificació inicial i de la tipologia de visitant en què s’ha especialitzat, ens trobem amb models territorials molt diferents.
– L’estructura turística de bona part d’aquestes destinacions està formada per petites i mitjanes empreses que no tenen capacitat de “deslocalitzar-se”.
– La viabilitat econòmica de bona part d’aquestes empreses situades en zones litorals de sol i platja passa per augmentar els dies d’ocupació dels establiments perquè siguin rendibles.
Per això, aquests nous productes de turisme actiu tenen un pes tan important, ja que la major part es produeixen en èpoques de baixa ocupació de turisme de sol i platja.
El paper d’aquests nous productes és important no només en termes d’ocupació sinó també en termes de màrqueting, ja que aquests tipus d’activitats només es poden fer en espais de qualitat.
Per tant, destins de sol i platja que a vegades s’associen a una imatge de banalització, el fet de que poden oferir aquests tipus de productes significa que tenen recursos de qualitat (en el destí o en el seu entorn).
– Com hem vist en el cas de Torroella de Montgrí-L’Estartit, alguns dels instruments essencials per assegurar la pervivència d’aquests destins i el seu re-posicionament en els mercats van molt lligats amb el model de gestió urbanística.
– La regeneració d’aquestes destinacions és un procés llarg. Els destins litorals que han anat evolucionant en els últims 30-40 anys necessiten un treball continuat que requereix, entre altres els següent requisits: consens amb la població local, lideratge polític i empresarial a mig i llarg termini i indicadors de resultats per veure com es va avançant.
– La conservació i valorització dels recursos naturals i culturals és l’actiu principal per fer compatibles diversos models turístics.
– Un altre element clau és la visió que han de tenir els empresaris. Si amb el turisme de masses es treballa sota el concepte d’economies d’escala, amb aquests nous models de turisme que s’estan imposant, s’ha de treballar sota el concepte d’economies de “gamma de productes”.
Article: DCB Turisme i Desenvolupament Local @DCBTurisme