Aquests dies ha quedat en suspens (no s’ha paralitzat totalment) la tramitació per part del govern d’Espanya d’una Llei de Parcs Nacionals en que, segons diverses organitzacions “la prohibició d’activitats com la caça, la pesca o les activitats d’explotació forestal massiva queda supeditada a la voluntarietat dels propietaris o a la indemnització”. Clica aquí per veure la notícia.
Per això creiem que és d’actualitat tornar a recordar l’article que vam publicar en aquest blog sota el títol “Parcs Naturals i Turisme: Amenaça o Oportunitat”, així como dos artícles més que vinculen parcs naturals i creació d’ocupació, a Estats Units i a França.
En aquests articles s’explica que la major part dels espais naturals protegits europeus, especialment parcs nacionals i parcs naturals, tenen assumida la funció de destí turístic. Alguns d’aquests espais protegits disposen de webs que són una invitació a descobrir el territori de manera sostenible, a través d’activitats com la observació de fauna, el senderisme i el cicloturisme, i degustar els productes agroalimentaris locals.
En un altre article publicat recientment a El Confidencial, Manuel San Felix, biòleg marí i director de fotografia i video a National Geographic, comentava que “avui dia ja està demostrat per molts models econòmics que el turisme de natura, com el turisme submarí, és un turisme sostenible i molt rendible per les poblacions locals, i per això estan proliferant les reserves marines protegides en molts països del món” i posava com a exemple les Illes Medes, a l’Estartit.
La nostra posició és per tant similar a la que promouen organitzacions internacionals com la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) en que el desenvolupament local es considera com una de les funcions pròpies dels parcs naturals, compatibles amb la de conservació dels recursos naturals, culturals i paisatgístics que van motivar la seva calificació d’espai protegit.
En aquesta línia és també molt il·lustrativa la manera en que Philippe Robert de la Agència d’Àrees Marines Protegides de França defineix les reserves marines:
Una reserva marina és
– Una catedral, ja que la gent la respecta i reconeix
– Un banc, ja que afavoreix la reserva de peixos i la conservació de la biodiversitat per a les generacions futures
– Un laboratori, ja que afavoreix la investigació científica, les publicacions i tesis doctorals, i a més serveixen per provar mesures dirigids a l’ús que fan d’elles diferents col·lectius (pescadors, visitants, submarinistes,…).
– Una escola, en tant que difón missatges i promou programes d’educació ambiental dirigits a diferents col·lectius.
I és que, tal como s’ha constatat a través de molts exemples, la riquesa econòmica que poden generar els espais naturals protegits és molt important i depèn, en bona mesura, de les condicions en que es troba el medi natural i el seu patrimoni.
Article: DCB Turisme i Desenvolupament Local @DCBTurisme