Foto extreta de la web www.gencat.cat
Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò dels èxits científics en la protecció de la vida marina a les Illes Medes. S’insisteix en el valor científic dels seguiments a llarg termini per conèixer l’evolució de l’estat ecològic dels ecosistemes marins i avaluar l’efecte de les pertorbacions sobre els sistemes naturals.
La protecció de les aigües que rodegen l’arxipèlag ha fet possible la recuperació de moltes espècies de peixos. Un equip d’investigació de la Universitat de Barcelona (UB) i del Centre d’Estudis avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha analitzat l’impacte de les mesures de protecció en les poblacions d’algunes espècies del Mediterrani. Els resultats s’han publicat a la prestigiosa revista Plos One.
L’estudi es centre en 6 espècies de peixos litorals:
- El nero (Epinephelus marginatus)
Foto extreta de la web www.gencat.cat
- El déntol (Dentex dentex)
- El llobarro (Dicentrarchus labrax)
- El sard imperial (Diplodus cervinus)
- El corball (Sciaena umbra)
- L’orada (Sparus aurata)
El professor Bernat Hereu comenta a la Vanguardia que “es tracta de peixos que són bons indicadors de l’efecte reserva perquè són espècies vulnerables a la pesca professional i esportiva, tenen una vida llarga i un hàbitat compartit, i a causa de la protecció són més abundants dins que fora de l’àrea protegida”.
Com es comenta en el Diari de Girona “L’estudi compara l’abundància i les mides de diverses espècies vulnerables a la pesca a la reserva marina, a la reserva parcial i a la zona no protegida. La resposta a l’efecte reserva, varia entre espècies”.
Foto extreta de la web www.gencat.cat
Però tot i així, l’estudi alerta que calen desenes d’anys per recobrar totalment una població de peixos a la Mediterrània.
Fa més de trenta anys que el Departament d’Ecologia de la UB va iniciar aquests estudis a l’arxipèlag de les Medes, una reserva única en l’àmbit dels ecosistemes marins de la Mediterrània per la seva la riquesa paisatgística i la biodiversitat. En concret, els treballs científics dels experts Joan Domènec Ros (UB) i Josep M. Gili (CSIC) van ser el referent per a la creació de l’Àrea Protegida de les Illes Medes el 1983.
Amb aquesta notícia que ha tingut ressò en molts mitjans escrits i audiovisuals, es fa palès que la recerca i l’ús recreatiu dels espais naturals són bons aliats. Fan compatible la conservació i el posicionament turístic de les destinacions del seu entorn.
Podeu trobar l’estudi clicant a aquí
Article: DCB Turisme i Desenvolupament Local @DCBTurisme